Una cartera d’inversió pot estar ben diversificada, tenir uns costos raonables i adaptar-se correctament al perfil de risc de l’inversor. I, tot i així, això no significa necessàriament que existeixi una bona estratègia patrimonial.
La diferència és important.
Una cartera és una peça del patrimoni. No és el patrimoni.
La gestió patrimonial parteix d’una visió més àmplia: analitza com encaixen les inversions amb la liquiditat, els immobles, l’empresa, la fiscalitat, les necessitats de la família i la planificació successòria.
Perquè gestionar bé un patrimoni no consisteix únicament a preguntar-se on invertir, sinó també per què, per a què, amb quin risc i com encaixa cada decisió dins del conjunt.
Què és la gestió patrimonial?
La gestió patrimonial és el procés d’analitzar, estructurar i coordinar els diferents actius, necessitats i objectius econòmics d’una persona o família amb una visió global i de llarg termini.
A diferència de la gestió d’una cartera d’inversió, no se centra exclusivament en actius financers.
Pot incloure, entre altres elements:
- inversions financeres;
- liquiditat;
- patrimoni immobiliari;
- participacions empresarials;
- estructura fiscal;
- necessitats personals i familiars;
- planificació de la jubilació;
- protecció patrimonial;
- planificació successòria.
L’objectiu no és acumular productes o inversions de manera independent, sinó aconseguir que les diferents peces del patrimoni responguin a una estratègia coherent.
Gestionar una cartera no és el mateix que gestionar un patrimoni
Quan analitzem una cartera d’inversió, habitualment estudiem qüestions com la distribució d’actius, el nivell de risc, la diversificació, els costos, la liquiditat o les expectatives de rendibilitat.
Són factors essencials. Però només expliquen una part de la situació patrimonial.
Imaginem, per exemple, un empresari amb una cartera financera ben diversificada.
Una part important del seu patrimoni pot estar concentrada en la seva pròpia empresa. També pot tenir diversos immobles, inversions distribuïdes entre diferents entitats financeres i unes necessitats de liquiditat determinades per la seva situació familiar.
Analitzar únicament la cartera financera deixaria fora una part essencial del risc i de la realitat econòmica d’aquesta persona.
La pregunta, per tant, deixa de ser simplement:
“Com està invertida la meva cartera?”
I passa a ser:
“Com està estructurat el meu patrimoni?”
Aquest canvi de perspectiva és la base d’una gestió patrimonial global.
Les cinc peces que cal mirar conjuntament
1. Inversions
Les inversions han de respondre als objectius del patrimoni.
No es tracta simplement de seleccionar bons fons, accions, bons o altres actius, sinó de determinar quina funció ha de complir cada inversió dins de l’estratègia general.
Una cartera destinada a preservar capital no s’hauria d’estructurar igual que una cartera pensada per generar rendes o fer créixer el patrimoni a llarg termini.
Primer s’ha d’entendre l’objectiu. Després, construir la cartera.
2. Liquiditat
Tenir tot el patrimoni invertit pot ser tan poc eficient com mantenir una quantitat excessiva de capital sense invertir.
La liquiditat ha de respondre a necessitats concretes: despeses familiars, projectes futurs, compromisos empresarials, oportunitats d’inversió o possibles imprevistos.
Per això, una estratègia patrimonial adequada ha de determinar quanta liquiditat necessita realment la família i per a què.
3. Empresa i patrimoni immobiliari
En el cas dels empresaris, l’empresa acostuma a representar una part molt significativa del patrimoni total.
Això pot generar concentració de risc.
Si una gran part del patrimoni depèn de la mateixa activitat empresarial, les inversions financeres poden tenir un paper important en la diversificació del conjunt.
El mateix passa amb els immobles.
Analitzar-los separadament de les inversions financeres pot oferir una imatge incompleta del patrimoni i del risc real assumit.
4. Fiscalitat
Les decisions d’inversió tenen conseqüències fiscals.
Per aquest motiu, la fiscalitat no s’hauria d’analitzar únicament després de prendre una decisió, sinó que ha de formar part de la planificació patrimonial.
L’objectiu no és que la fiscalitat determini totes les decisions d’inversió, sinó evitar que aquestes decisions es prenguin sense entendre’n l’impacte fiscal.
La coordinació entre assessorament financer, fiscal i jurídic és especialment important quan el patrimoni esdevé més complex.
5. Successió i necessitats de la família
Un patrimoni no només s’ha de gestionar durant la vida de qui l’ha construït.
També cal plantejar-se què passarà en el futur.
Com es transmetrà?
Existeix una empresa familiar?
Hi ha diferents hereus amb necessitats o situacions diferents?
El patrimoni és prou líquid per afrontar determinades obligacions?
La planificació successòria permet anticipar aquestes qüestions i evitar que decisions importants s’hagin de prendre quan ja existeix una urgència.
El problema de tenir el patrimoni repartit entre diferents bancs
És habitual que, amb els anys, una família acabi treballant amb diverses entitats financeres.
Un banc gestiona una cartera. Un altre ofereix determinats fons. Una tercera entitat custodia una part del patrimoni.
Individualment, cada cartera pot tenir sentit.
Però apareix una pregunta important:
Qui està mirant el conjunt?
Sense una visió consolidada poden aparèixer duplicitats, concentracions de risc, estratègies contradictòries o nivells de liquiditat que no responen a les necessitats reals.
Tenir diversos bancs no implica necessàriament estar diversificat.
La diversificació s’ha d’analitzar sobre el patrimoni consolidat, no sobre cada entitat de manera independent.
De seleccionar productes a construir una estratègia patrimonial
Una bona gestió patrimonial no hauria de començar preguntant:
“Quin producte hem de contractar?”
Hauria de començar amb preguntes molt diferents:
- Quin és el patrimoni total?
- Com està distribuït?
- Quins riscos existeixen?
- Quina liquiditat és necessària?
- Quins objectius té la família?
- Quin paper té l’empresa dins del patrimoni?
- Quines decisions poden arribar en els pròxims anys?
- Com s’ha planificat la successió?
- Només després d’entendre aquestes qüestions té sentit determinar quines inversions són adequades.
Aquesta diferència és especialment rellevant en l’assessorament patrimonial independent: primer s’analitza el client i el seu patrimoni; després, les possibles solucions.
Quan té sentit plantejar-se una gestió patrimonial global?
No existeix una única xifra de patrimoni a partir de la qual sigui necessari adoptar aquest enfocament.
La complexitat és sovint més important que el volum.
Pot ser especialment útil quan existeixen diverses entitats financeres, patrimoni immobiliari rellevant, participacions empresarials, necessitats familiars complexes, decisions successòries o una estructura patrimonial que s’ha anat construint durant molts anys sense una coordinació global.
En aquestes situacions, el problema no sempre és la falta d’inversions.
Sovint és la falta d’una estructura comuna.
Posar ordre abans de buscar més rendibilitat
Quan es revisa un patrimoni, és natural centrar-se en la rendibilitat.
Però abans de preguntar-se si una inversió podria rendir més, pot ser útil plantejar-se qüestions més bàsiques:
- Entenc exactament què tinc?
- Sé quin risc assumeixo globalment?
- Les meves inversions responen als meus objectius?
- Tinc la liquiditat adequada?
- Les diferents entitats amb què treballo segueixen una estratègia coherent?
- La meva empresa, els meus immobles i les meves inversions s’estan analitzant conjuntament?
Una estratègia patrimonial comença precisament aquí: obtenint una fotografia completa i posant ordre abans de prendre noves decisions.
Una cartera és una peça del patrimoni. No és el patrimoni.
Pots tenir bons productes.
Pots treballar amb bons gestors.
Pots tenir diverses entitats financeres.
Pots tenir una cartera correctament diversificada.
I, tot i així, no tenir una estratègia patrimonial.
La gestió patrimonial consisteix a passar de veure actius independents a entendre un patrimoni com un conjunt.
Inversions, liquiditat, immobles, empresa, fiscalitat, família i successió formen part de la mateixa realitat.
I quan totes aquestes peces es miren conjuntament, les decisions financeres deixen de ser decisions aïllades i passen a formar part d’una estratègia.
Preguntes freqüents sobre gestió patrimonial
Quina diferència hi ha entre gestió patrimonial i gestió d’inversions?
La gestió d’inversions se centra principalment en la construcció i seguiment d’una cartera d’actius financers. La gestió patrimonial adopta una visió més global i incorpora altres elements com la liquiditat, els immobles, l’empresa, la fiscalitat, els objectius familiars i la successió.
Què inclou una estratègia patrimonial?
Depèn de cada persona o família, però pot incloure l’anàlisi consolidada del patrimoni, les inversions, les necessitats de liquiditat, els riscos, la fiscalitat, els actius empresarials i immobiliaris i la planificació successòria.
Puc tenir una bona cartera però una mala estratègia patrimonial?
Sí. Una cartera pot estar correctament diversificada i adaptada al perfil de risc, però no estar coordinada amb la resta del patrimoni, les necessitats de liquiditat, l’empresa, els immobles o els objectius familiars.
Per què és important consolidar les inversions de diferents bancs?
Perquè analitzar cada entitat separadament pot ocultar duplicitats i concentracions. Una visió consolidada permet entendre l’exposició i el risc del conjunt del patrimoni financer.
Què aporta un assessor patrimonial independent?
L’assessorament independent permet partir de les necessitats, objectius i estructura patrimonial del client sense limitar l’anàlisi a l’oferta d’una única entitat financera. L’objectiu és construir una estratègia coherent sobre el conjunt del patrimoni.
