Hi ha una idea que sovint escoltem en les nostres converses amb clients:
“Si no hi ha un missatge clar des de la banca, hi ha decisió des dels patrimonis.”
Això no és casualitat.
Recentment, El Asesor Financiero publicava una dada que resumeix molt bé aquesta dinàmica:
👉 Les famílies continuen invertint en criptoactius, malgrat que la banca és reticent a oferir assessorament en aquest àmbit.
Això ens diu, fonamentalment, dues coses:
1) L’ecosistema d’inversió ha canviat
La liquiditat i la disponibilitat d’actius ja no es limiten al que tradicionalment oferien els bancs. El món cripto, les plataformes digitals i l’accés directe a mercats descentralitzats han modificat profundament les opcions d’inversió.
Però aquest accés no significa que sigui una decisió trivial.
En la vida patrimonial d’una família o d’un particular amb un capital rellevant, invertir en criptoactius no és “comprar Bitcoin” sense més:
És decidir si aquest actiu encaixa dins d’una visió estructurada de patrimoni.
2) Si els bancs no ajuden, l’assessorament es professionalitza
La resistència de la banca a donar recomanacions sobre cripto reflecteix una realitat més profunda:
➡️ No és només manca de coneixement tècnic.
➡️ És manca d’un marc regulador clar.
➡️ És reticència a assumir responsabilitat fiduciària en un entorn encara volàtil i en evolució.
Però això no significa que sigui un terreny que s’hagi d’ignorar.
Al contrari: quan una classe d’actiu esdevé estructuralment rellevant per a milers d’inversors, no la pots obviar des de la planificació patrimonial.
Opcionalitat, liquiditat i capacitat de decisió
Tornem a una idea que sempre defensem:
La liquiditat no és tenir efectiu. La liquiditat és tenir capacitat de decisió.
I el mateix s’aplica quan parlem de criptoactius.
Perquè les decisions que realment importen no són:
“Quants diners tinc al wallet?”
“Tinc X nombre de tokens?”
Les decisions rellevants són:
Puc incorporar criptoactius sense posar en risc el meu objectiu patrimonial?
Puc mantenir la flexibilitat de sortir-ne si les condicions canvien?
Puc integrar aquests actius dins d’un marc que tingui en compte inflació, fiscalitat, riscos regulatoris i successió familiar?
Això ja no és només “tenir diners en cripto”.
Això és gestionar-los dins d’una estratègia completa de patrimoni familiar.
Aleshores, per què ho estan fent els espanyols?
Segons l’article:
✔️ Perquè busquen rendiments i diversificació.
✔️ Perquè l’oferta tradicional no els dona solucions adequades.
✔️ Perquè el món cripto és accessible i dinàmic.
El que no es pot oblidar és que aquest accés no equival a una bona decisió patrimonial.
La pregunta que ens fem com a assessors és:
Com integres aquests actius amb intel·ligència dins la teva estratègia global?
I la resposta no és senzilla, ni universal. Requereix:
Avaluar el perfil de risc
Entendre l’impacte fiscal
Valorar liquiditat i volatilitat
Integrar-los amb altres classes d’actiu
Planificar amb visió de llarg termini
La lliçó de fons
La inversió en criptoactius no ha sorgit per moda ni per simple especulació:
Ha sorgit per necessitat de diversificació, d’explorar noves fonts de valor i de trobar eines que complementin la gestió patrimonial quan els canals tradicionals no donen resposta.
Però la liquiditat real i l’opcionalitat que aporta un actiu no es mesuren només en euros o en tokens.
Es mesuren en capacitat de decisió, flexibilitat estratègica i control patrimonial.
I això no s’obté només operant en un exchange.
S’obté amb una estratègia global, rigorosa i personalitzada.