Article de Jordi Pumarola Batlle
Dit fàcil: és el sistema de préstecs i deute que fa funcionar l’economia.
Inclou, per exemple:
- diners que demanen prestats les empreses
- bons de governs i empreses
- préstecs bancaris
- fons que inverteixen en deute.
És a dir: no és la borsa en si, sinó la canonada per on circulen els diners.
Una manera senzilla d’entendre-ho és aquesta:
- la borsa és com l’aparador
- el crèdit és com la instal·lació elèctrica de l’edifici.
Si l’aparador es trenca, fa lleig.
Si falla la instal·lació elèctrica, tot l’edifici pot quedar bloquejat.
Per què és tan important?
Perquè moltes empreses no viuen només del que venen. També necessiten:
- refinançar deutes
- demanar préstecs
- pagar nòmines
- invertir
- cobrir tensions de tresoreria.
Quan el crèdit funciona bé, tot això es pot fer amb relativa normalitat.
Quan el crèdit es complica:
- els préstecs surten més cars
- els bancs i inversors es tornen més prudents
- costa més trobar finançament
- les empreses més febles comencen a patir.
I quan això passa en cadena, pot acabar afectant:
- empreses
- consum
- ocupació
- borsa.
Què vol dir exactament que “es trenqui”?
No vol dir que un dia tot desaparegui de cop.
Vol dir que comencen a aparèixer símptomes greus que indiquen que el sistema financer s’està tensant massa.
Per exemple:
1.Demanar diners prestats es torna molt més car
Si una empresa abans es finançava a un cost raonable i de sobte ha de pagar molt més, el seu marge es redueix.
Traduït al dia a dia:
és com si una família passés d’una hipoteca assumible a una quota molt més alta. Potser al principi aguanta, però si dura massa, comencen els problemes.
2.Algunes empreses ja no poden tornar el que deuen
Això provoca:
- impagaments
- fallides
- pèrdues en fons i bancs.
Si això es multiplica, el mercat s’espanta.
3.Els inversors comencen a desconfiar
I quan hi ha desconfiança al món del deute, passa una cosa molt perillosa:
ningú vol ser l’últim a quedar-se amb el problema.
Llavors molts intenten sortir alhora, vendre productes de deute o retirar diners de fons, i això accelera la tensió.
4.Surten fraus o males pràctiques
Quan en moments de tensió es descobreix que alguns productes estaven mal explicats, massa apalancats o fins i tot maquillats, el mercat encara perd més confiança.
I en finances, la confiança és bàsica.
Per què això és més perillós que una guerra?
Perquè una guerra o una tensió geopolítica pot provocar:
- por
- titulars alarmistes
- pujades del petroli
- caigudes puntuals.
Però moltes vegades això és temporal.
En canvi, una crisi de crèdit afecta l’arrel del sistema, perquè toca el mecanisme que permet que empreses, bancs i inversors continuïn funcionant.
És com la diferència entre:
- una tempesta forta a la carretera
- o una avaria greu al motor del cotxe.
La tempesta espanta, però el motor és el que et pot deixar tirat
Per què això pot fer caure la borsa?
Perquè si el crèdit es deteriora, els inversors comencen a pensar:
- les empreses guanyaran menys
- algunes no podran pagar els seus deutes
- l’economia es pot refredar
- hi pot haver recessió.
I llavors la borsa baixa no només per nervis, sinó perquè les perspectives reals empitjoren.
Això és important:
la borsa pot baixar per un ensurt, però s’enfonsa de debò quan el problema és econòmic i intern.
Això és el que volen dir al vídeo quan diuen que el veritable perill és “endogen”, és a dir, que surt de dins del sistema econòmic.
Quins senyals vigilen els professionals?
Sense entrar en massa tecnicismes, els inversors professionals acostumen a mirar si passen coses com aquestes:
Les empreses més endeutades comencen a patir molt
Si les empreses amb pitjor salut financera tenen cada vegada més problemes per finançar-se, és una mala senyal.
Hi ha més impagaments del normal
Quan augmenten les fallides o els impagaments, és senyal que la pressió financera està pujant.
Alguns fons bloquegen retirades o tenen problemes de liquiditat
Això és greu perquè vol dir que no tenen fàcil convertir els seus actius en diners per tornar-los als clients.
Pugen molt els interessos del deute americà
Insistim especialment en el bo dels Estats Units a 10 anys.
La idea és que, si aquest tipus d’interès puja massa, pot acabar fent de fre a tot: empreses, habitatge, consum i borsa.
La “teoria de la panerola”, explicada fàcil
Citaré una idea molt gràfica de JP Morgan.
Diuen que quan veus una panerola a casa, sovint no n’hi ha només una.
Normalment n’hi ha més, amagades.
Aplicat a les finances vol dir:
si apareix un primer cas de:
- fons amb problemes
- impagaments
- frau
- tensions estranyes
potser no és un cas aïllat.
Potser és el primer símptoma d’un problema més gran.
Això no vol dir que sempre acabi malament, però sí que obliga a vigilar.
I què pot fer una persona no professional davant d’això?
la idea general és bastant clara:
1.No deixar-se portar pels titulars apocalíptics
No tot conflicte o ensurt és el final del mercat.
2. Entendre que el risc real no sempre és el més visible
El que surt més als titulars no sempre és el que més perill té.
3. Vigilar més la salut econòmica que el soroll polític
El crèdit, els tipus d’interès i la solidesa de les empreses són més importants que molts titulars geopolítics.
4. No confondre volatilitat amb col·lapse
Que el mercat es mogui molt no vol dir necessàriament que s’estigui enfonsant.
Reflexió:
Iran i la guerra poden fer soroll, però no necessàriament trenquen la borsa.
El que sí la pot trencar de debò és que el sistema de préstecs i deute comenci a fallar.
En una frase:
el perill gran no és només la por del mercat, sinó que es bloquegi el motor financer que fa moure l’economia.